Exercici d’imaginació
Digámoslo ya! — By Integral on March 10, 2010 at 08:34* En la lengua de Gallego Galindo al final del texto
Anem a fer una mica de futbol ficció.
Imaginem-nos que Iturralde González, en comptes de cagar-se a les calces i fer un arbitratge covard i acomodatici per estalviar-se les ires del relañato hagués anat al Bernabéu amb els pebrots per endavant.
Imaginem-nos que en un moment donat del partit hagués expulsat Pellegrini per haver fet alguna observació a un dels seus assistents.
Imaginem-nos que s’hagués empassat algun penal a l’àrea del Sevilla.
Imaginem-nos que hagués ensenyat la vermella a la Ronalda per una enganxadeta a l’interior de l’àrea amb Dragutinovic amb lipotímia inclosa d’aquest.
Imaginem-nos que després del partit els àrbitres haguessin arribat al seu hotel quan s’estiguessin jugant els últims minuuts del partit Almeria-Barça.
Imaginem-nos que un dels assistents d’Iturralde, precisament el que havia intercedit en les dues expulsions, s’hagués posat les mans al cap en el xut de Messi que li va treure Diego Alves i que hauria suposat el 2-3.
Imaginem-nos que uns redactors d’una ràdio nacionalmadridista haguessin estat testimonis d’aquest gest.
I ara, si us plau, imaginem-nos, ni que sigui per un moment, tot el que hauria vingut després i comparem-ho amb la repercussió que han tingut aquests fets SÍ QUE HAN PASSAT als nostres mitjans.
Gràcies per l’esforç, brivalls.
———————————————————————————————-
* EJERCICIO DE IMAGINACIÓN
Vamos a hacer un poco de fútbol-ficción.
Imaginemos que Iturralde González, en lugar de cagarse en las bragas y llevar a cabo un arbitraje cobarde y acomodaticio para ahorrarse las iras del relañato hubiese ido al Bernabéu con lass pelotas por delante.
Imaginemos que en un momento dado del partido hubiese expulsado a Pellegrini por haberle hecho alguna observación a uno de sus asistentes.
Imaginemos que se hubiera tragado algún penalty en el área del Sevilla.
Imaginemos que hubiera mostrado la roja a la Ronalda por un rifirafe en el interior del área con Dragutinovic con lipotimia incluída de este último.
Imaginemos que después del partido los árbitros hubieran llegado a su hotel cuando se estuvieran jugando los últimos minuutos del encuentro Almería-Barça.
Imaginemos que uno de los asistentes de Iturralde, precisamente el que había intercedido en las dos expulsiones, se hubiera puesto las manos en la cabeza tras chut de Messi que le sacó Diego Alves y que habría supuesto el 2-3.
Imaginemos que unos redactores de una radio nacionalmadridista hubieran sido testigos de ese gesto.
I ahora, por favor, imaginemos, ni que sea por un momento, todo lo que habría venido después y comparémoslo con la repercusión que han tenido estos hechos QUE SÍ SE HAN DADO en nuestros medios.
Gracias por el esfuerzo, brivalls.
Tweet This
Digg This
Save to delicious
Stumble it
21 Comments
Tens molta imaginacio. Prefereixo no pensar-hi i dedicar rota la meva energia mental a aconseguir un gol del lio tonite.
Btw, no crec que haguem de reproduir el seu estil bord i groller. Aqui som diferents, tu.
Hubiera ardido troya, sin duda.
Buen ejercicio comparativo, Integral.
Com diu Rummi, prefereixo no ser com ells i m’indignen potser més els mitjans d’aquí per la seva inoperancia i per no saber jugar al joc brunetil amb millor filosofia.
No és pot queixar-se amb Pep del Villarato i després fer articles que podrien firmar el mateix ASs o Mcarca.
Més que imaginació, això voreja la psicodèlia company.
.
Amic inti:
No cal. Jo tinc assumit de la mateixa manera que demà sortirà el sol, que Espanya:
A-És blanca.
B-Qualsevol estament, inclosos els estatutàriament imparcials són blancs.
C-I que porten mig segle i els que falten donant-nos pel cul.
La acceptació, com sempre dic, és el primer pas. Així doncs, no cal fer l’exercici que demanes al post perquè és clar que al revés el tema aniría molt diferent.
És el que hi ha. Però posts aixís em fan pena perquè et veig patir e indignar-te quan, el que hauríes de fer, es apretar les dents i esperar que la venjança sigui tant criminal i descarnada que excedeixi les afrentes pretèrites amb escreix.
Imaginar que hagues passat aixó?
Llavors, “Si va habé un follón que no sae ni donde sa metio”
Si això hagués passat a la inversa sería el Marca y el AS qui ho denunciaría i no pas l´sport, amb la diferencia de gent que ho llegiría que això representa.
Sí, merder de ca l’ample, tot lo que vulgueu. Però dilluns a mi em queia la cara de vergonya de llegir el Mundo Vomitivo. Victimisme i intentar fer el mateix que fa la premsa del règim. Això i el menjapollisme a Rossell em van fer recordar perquè vaig deixar de comprar aquest pamflet. I total de què serveix aquest victimisme? Per res.
Ja sabem que fora de Catalunya la premsa d’aquí no té cap poder mediàtic, que lluitem contra un monstre molt més gran que nosaltres. Mentre els resultats i el joc han acompanyat ens havia anat bé, callats, inclús amb una actitud de ser superiors a tot això. Bé. Però a la que la cosa no està tan clara comencen les tonteries i el victimisme. Que la premsa no ens torni a allò que érem, ara que semblava que ho teníem superat.
Millor no imaginar…és massa dur, no? total això mai passarà
Escampen tanta merda, tanta que és impossible lluitar, l´únic que podem fer és guanyar, aquesta és la nostra revenja
Jo em feia exactament la mateixa reflexió diumenge nit.
Ja sé que no serveix de res amargar-se per això, però crec que posts-denúncia com aquests no només són necessaris, sinó obligatoris.
És al·lucinant el grau de manipulació a què s’ha arribat.
Está clarissim que no hi ha altra cosa a fer mes que guanyar.
Contra el fem de caverna mesetaria brunetil no hi ha millor arma que aquesta,lo que els provocaría que es tornin a menjar per dintre.
I a veure si així,amb una mica de sort; s’autoconsumeixen i s’autoenjeguen a la merda per sempre mes.
Us noto frustrats i encabronats. El camí de la força és la pau, el sosieg, l’acceptació i la comprensió d’una realitat convulsa.
Nadie dijo que fuera a ser fásil.
Buen post, aunque prefiero no imaginar por una cuestión de higiene mental.
Y de acuerdo con Fórceps: nadie dijo que iba a ser fácil, y mucho menos después de una temporada extraordinariamente triunfal.
Entenc les crides a la calma, però quan et van donant pel cul setmana rere setmana en algun moment has de dir prou.
Si no és que t’agrada, és clar, cosa que en el cas del nostre país i el nostro clum no acabo de descartar.
Inti no diguis això, home
Qué faries tu? Com ho faries?
@ Pe et altri
Com molt bé expressa en Jopasso en el seu article, em temo que ja hem fet salat per eviar la vomitada.
El cas de l’assistent merengon, ben portat mediàticament, ens hauria de servir per fer de contrapès a la pressió que el relañato està exercint sobre els àrbitres.
Però demanar una acció mediàtica coordinada i contumaç al nostre entorn és com esperar que algun dia la gent deixarà d’estar pendent de Belén Esteban i prestarà atenció a Àlex Susanna.
En la pagina 9 de Mundo Deportivo del 20 de Mayo de 1996 se recogen las declas de Charly en la rueda de prensa post partido: “Rexach apunto que no seguirá, ya que “no sería lógico. Mi ciclo va unido al de Johan”.
osti m´he equivocat de lloc tanmateix qualsevol lloc es bo per recordar la veritat.
sobre el post que Deu em protegeixi dels meus amics que dels meus enemics ja m´en preocupo jo.
i a fe de Déu si te’n preocupes!
això del línier aquest és la repolla
quina escòria de xusma nauseabunda i infecta
grrr
Ben vist, brivall.